EL DISCURS DE RAJOY AL CONGRÉS

Tant és el que hagi dit, si part de la premissa de sotmetre'ns a una vella Europa que ja ha recuperat a aqueixos inferiors que tant anhelava

Per no deixar de banda el discurs d'aquell que figura com administrador (quasi cabdill) per obra i gràcia d'un 30 % dels ciutadans de l'estat (no hem de culpar a un model electoral que està vigent: el desconeixement voluntari no ha estat mai un eximent), faré una síntesi.

El missatge del discurs es podria resumir amb l'exclamació típica en els histèrics passatgers d'un avió que ha perdut els motors i un bocí d'ala: ¡morirem tots!

S'ha dedicat a pintar un paisatge de terror que justifiqui tots els retalls que "sin que le tiemble el pulso" cometrà, després de tots aquells que ja hem sofert.

És un pèssim actor, però l'aforament tampoc és molt exigent, així que  més d'un l'haurà trobat convincent. Si ens enganyaren convencent-nos de que en un planeta mutu hi ha qui es mereix més que altres, com no ens enganyaran amb quelcom tan senzill. La situació ho requereix

Pobre i moribunda societat d'egoistes. Han jugat amb la nostra major feblesa i van camí de vèncer. Mai ha existit una política del bé comú ni un contracte social. Continua existint un ramat i els seus pastors.

Parlant clar: mentre la gran majoria no entengui que la "propietat privada" (no parl de posseïr una vivenda digna o un vehicle) és una estafa en a que només surten beneficiats els més aptes (els més despietats i insensibles), que continuen essent els mateixos des de fa més d'un mil·lenni (amb una mínima quantitat d'afegits), y que la vertadera igualtat ha de tenir com a base eliminar el lucre i la possessió desmesurada (i no altres històries per a marejar a una societat infantilitzada), continuarem a remolc d'aquesta antiga "nova religió", que mai ha deixat de ser el que sempre ha estat: un muntatge per a mantenir els privilegis d'uns racistes per als que no som més que animals. 

Sense anomenar als països del tercer món, perquè aleshores millor que em calli. Aquí, en el que es suposava el "primer món", hi ha nins que passen fred al col·legi, i d'altres a una hora de vol que passen fam en aqueixos mateixos col·legis. Hi ha famílies que passen fam que fan cua als menjadors socials, o que tenen que pegar potades a una porta per a poder dormir sota sostre. Hi ha qui viu de les pensions dels seus majors, i hi ha quins aguanten unes condicions laborals absurdes per por a la desocupació. Hi ha més de cinc milions de persones que no saben cap a on anar ni el que han de fer.

Entretant aquest senyor que acaba d'escopir el discurs de la por, se'n porta quasi 100.000 euros a l'any només del seu càrrec (té d'altres ingressos) ¿que el fa valer més que els altres, especialment, si com ell diu la situació és tan dura? ¿Perquè no estableix durant aquest període adaptar el salari de tots els polítics al SMI per a donar exemple? ¿O és que ell "i ells" tenen cinc braços o tres cames? ¿No son voluntaris? Ens estan dient que son millors que nosaltres, que son superiors,, i que mereixen més.

Això també val per a l'àmbit privat: Ningú té dret a créixer sense límits valent-se de la manca de regulació, o pitjor encara, dels instruments dels que se'ls ha dotat per no aportar res per utilitzar els bens de tots o per impossibilitar allò que ells amb tanta vehemència protegeixen: la "lliure competència". 

No es tracta d'anar contra ningú, sinó d'exigir justícia i seny a tota la societat. Si es pot viure a un món millor, però ens han convincut de que aquest és l'únic món possible: el seu món; el d'els psicòpates àvids de superioritat, en el que la solidaritat és cosa de pobres il·luminats i idealistes. En el que prima la diferència. En el que hi ha negres i blancs, homes i dones, alts i baixos, llestos i beneits, polits i lletjos, triomfadors i fracassats En el que l'important no és viure i fer-nos millors, sinó sobreviure i ser els millors. En el que no hi ha persones..

Necessitem imperiosament començar a creure en nosaltres i deixar de creure en ells. És imprescindible recuperar els valors humans, i rebutjar el seu repugnant credo, o sofrirem molt més del que ho estem fent.

No tan sols devem no acceptar ni un retall més, sinó que devem exigir una política absolutament oposada a l'actual, en la que si hem de fer sacrificis, se'ls exigeixi fermament a aquells que poden fer-los, i el primer exemple ha de sortir dels que tenen capacitat vinculant per a exigir-los.

Mariano… si creus que amb la por acceptarem els teus crims, t'estàs equivocant. Hi ha els que no callaran si creus que amb la por acceptarem els teus crims, t'estàs equivocant. Estem els que no ens callerem, i potser que si un dia ens cansem de fer-ho, el drama deixi de ser el nostre. .